Benvingut, senyor Anwar

Primer de tot Com està Clara Ponsatí?

Està decidida, està ben ferma Vol lluitar per la justícia i diu que no permetrà que el govern espanyol silenciï la veu dels catalans Vostè va estar aquí el 17 d’agost, va ser a Barcelona De fet, es va salvar per molt poc d’aquell atemptat terrible que hi va haver a la Rambla de Barcelona Com ho recorda, tot allò? És la primera vegada que he tornat des de l’any passat Era a la Universitat de Catalunya, a Prades Vaig venir a Barcelona un dia abans per tenir una mica de temps lliure, que no en tinc gaire, i va ser horrorós, perquè el que recordo, i aquell dia era molt maca Barcelona i també avui, però tant avui com llavors, les Rambles representen la humanitat, representen totes les races, colors, religions, fes sexualitat, els joves, els vells Quan hi va haver l’atemptat terrorista vaig prendre consciència que tant els fa si ets musulmà o no, si ets cristià, si ets jueu Volien atacar el centre de la humanitat, perquè és el que detesten Per tant, quan va passar això, em va deixar amb un gran estat de xoc, perquè podies veure els cossos La furgoneta va Quan jo estava a punt de seure a les Rambles i a menjar a un lloc amb molta gent i vaig decidir que feia massa calor Recordo que el meu fill, que és aquí amb mi, tenia llavors 9 anys, i ell volia venir a Barcelona i va plorar i li vaig dir: “Què hi vols fer, no t’hi puc portar.” I em va dir: “Porta’m una samarreta del Barça”, I li vaig dir: “Molt bé, doncs vaig a buscar-la” Va ser llavors que ho va decidir Vaig sentir el soroll, i, quan em vaig girar, tothom va començar a córrer de manera instintiva i jo també, i centenars de persones corrent per les Rambles Finalment, em vaig aturar al cap de 5 segons i vaig veure que la furgoneta s’havia aturat 10 metres d’on era i veies els cossos, al costat una dona cridant, histèrica Vaig veure que cridava pel seu fill, que no el veia I també un fill que estava cridant: “Mama, mama” La policia que ens apartava Un policia també que se n’adonava que va començar a plorar perquè veia que havia perdut aquell nen Va ser horrorós, però volia tornar a Barcelona Llavors no em vaig adonar que un any més tard o deu mesos més tard acabaria representant la Clara Ponsatí Llavors vaig veure que si hi havia res que pogués fer des d’Escòcia Volia lluitar per la gent de Catalunya, donar-los suport i donar el meu soport incondicional M’alegro de tornar a ser aquí Una de les primeres coses que he fet ha sigut anar a les Rambles i resar per la gent que va perdre la vida allà i també he estat a la catedral amb el meu fill, hem encès una espelma i hem resat Espero que Barcelona i Catalunya mai no torni a patir això El cap d’aquell operatiu, el major Trapero, suposo que sap que ha estat apartat del càrrec i que ara està investigat pendent d’una causa de l’Audiència Nacional Ho entén? És una desgràcia Una desgràcia total Perquè recordo com, aquell dia, en vaig parlar amb mitjans internacionals del Regne Unit, i el que vaig dir és que la policia catalana aquell dia eren herois i heroïnes, els serveis de Bombers, d’ambulàncies, els serveis d’urgències Mentre els civils anaven en una direcció, els serveis urgències i els mossos anaven en la direcció on hi havia el perill I ells van ser herois, aquell dia, perquè van arriscar les seves vides, no sabien quan entraven a edificis, si hi hauria alguna explosió o si els dispararien Que a l’heroi del moment que se’l tracti d’aquesta manera, quan ha dedicat la seva vida a la gent de Catalunya, i ha defensat l’honor de la gent de Catalunya i s’ha presentat amb aquesta valentia i amb els seus oficials Que se’l tracti d’aquesta manera Hi ha molta gent a Escòcia que pensa que és una desgràcia

És el pitjor que pot passar-li a un oficial de policia, que fa un jurament per servir la gent Que se’l tracti d’aquesta manera és el pitjor Perquè, tal com vaig veure, al moment del referèndum, els únics responsables de la violència contra la gent, per sedició i rebel·lió, van ser els serveis de seguretat espanyols I la policia nacional espanyola, que va utilitzar les seves porres i les seves armes contra els catalans I quan van anar a les urnes a votar, no sabien si la gent votava sí o no Tant els feia perquè simplement eren catalans Però no veig que algun membre de la policia nacional A ningú, que sàpiga, se l’està encausant Però l’heroi del moment, que va aturar els terroristes, aquest sí És clar que a la gent d’Escòcia això els commou i creu que és una desgràcia Ara vostè torna a Catalunya en un moment força especial, en aquest cas polític, que és aquest nou intent d’investidura en què Carles Puigdemont no s’hi pot presentar Com ho interpreta, tot el que està passant en la política catalan? No voldria interferir en la política catalana perquè no em correspon a mi Jo soc l’advocat de la Clara Ponsatí Ara bé, tinc un gran respecte per Carles Puigdemont i potser sí que faré algun comentari Crec que el govern espanyol vol que hi hagi un govern a Catalunya, perquè la gent de Catalunya no la gent de Catalunya perquè els governs europeus vegin “Mira, les coses segueixen com sempre” Oblideu-vos dels presos polítics, oblideu-vos dels exiliats Catalunya segueix com sempre I en certa manera el govern espanyol prepara una trampa per a Catalunya Perquè esperen que la gent acabi frustrada i que vulgui que les coses segueixin i que la vida continuï Però l’únic responsable d’això és el govern espanyol, i no crec que els partits de Catalunya, els que han donat suport a la independència, els que volen tenir el dret a autogovernar-se hagin de caure en aquesta trampa És un moment perillós perquè el risc és cada cop més alt I mentre el govern espanyol es negui a negociar, jo no crec que la Generalitat o el Parlament català hagi d’entrar en aquesta trampa I bàsicament per Europa Puigdemont és tot una figura Mentre sigui a Alemanya A Escòcia, la gent em diu: “Podem guanyar el cas de la Clara” Jo els dic: Si guanyem el cas de la Clara per evitar-ne l’extradició, no és guanyar, és un petit pas”, perquè mentre la Clara Ponsatí o Carles Puigdemont i els altres polítics segueixin a l’exili, estem perdent perquè haurien de poder tornar a casa, a Catalunya Haurien de poder caminar pels carrers de Barcelona i pels llocs i els pobles d’on són I no hem d’oblidar que són al capdavant d’aquesta independència Vostè ha dit en alguna ocasió que Clara Ponsatí no tindria un judici just a Espanya. Per què? És evident Quan et mires el fet que, en primer lloc, els ministres espanyols, que s’han expressat en públic amb aquesta ràbia, que ja n’han pronunciat la culpabilitat d’aquestes persones, que han determinat davant els mitjans de comunicació que aquesta gent és culpable, quan les delegacions en el cas que portem nosaltres a Escòcia, el que diem és que l’estat judicial no és imparcial; i això és l’al·legació que presentem Creiem que el sistema judicial durant molt de temps no ha estat independent i creiem que és una persecució política, no només de la Clara Ponsatí, sinó dels altres que estan a l’exili i també empresonats I si és una persecució política, llavors com pot ser imparcial? Com pot ser justa? Per què s’haurien de fiar del sistema judicial espanyol? A més, quan em fixo en les 56 pàgines de l’euroordre i on es diu que la Clara Ponsatí és culpable de rebel·lió amb violència i repasso les pàgines i dic: “Quan ho ha fet? Quan ha fet servir porres porres o pistoles de goma? Quan ha colpejat un policia? Quan ha fet que la gent ataqués els policies?

En cap lloc no apareix Em sembla que hem acusat el govern espanyol d’utilitzar l’euroordre com a eina de repressió política No és només silenciar la Clara i la resta de polítics, es tracta de silenciar la veu dels catalans I ens sembla sorprenent, a Escòcia, perquè nosaltres tenim el nostre moviment independentista i vam votar; malauradament vam votar en contra de la independència Vam estar a punt; algun dia potser l’aconseguirem Però vam tenir el dret de fer-ho, perquè és un dret humà I, per algun motiu, el govern espanyol no dona això que es reconeix internacionalment com un dret humà Si la gent vota que sí o que no a Catalunya és una decisió que han de prendre els catalans, però en tots els aspectes, quan es parla d’independència, del dret de l’autodeterminació, no entenem com no pot ser altra cosa que un judici polític, i mentre sigui un judici polític, pot ser no parcial, no just És aquest un cas de drets humans? Sí Hem dit que temem per la seguretat de la Clara i entenem que aquest cas es portaria davant del Tribunal Suprem Creiem que el fet que sigui davant del Tribunal Suprem vol dir que no hi haurà dret a apel·lació i això és inacceptable Si a algú se li ha de donar una pena de 33 anys com se l’amenaça a ella, a més, tenint en compte que té 61 anys, és pràcticament una sentència de mort, i quan dic això en públic molts dels comentaristes espanyols i mitjans de comunicació es fiquen amb mi i diuen “no hi ha sentència de mort a Espanya” Però què vol dir si li dius a algú que té 61 anys que es passarà 33 anys a la presó i sense dret a recórrer? És com esperar que el Tribunal Suprem és infal·lible Ningú és infal·lible a part de Déu I el Tribunal Suprem no és Déu Però actuen com a Déu Això d’una banda, el fet de no tenir dret a recórrer En segon lloc, el tractament de la gent, que han tancat les autoritats espanyoles On poden tenir una detenció de fins a 4 anys sense judici A centenars de quilòmetres de les famílies, en una presó sense pràcticament contacte amb el món exterior, sense idea de quan et presentaràs a judici, i un tercer aspecte és que creiem que és degradant, és un tractament inhumà, i que no hi ha un judici just És una persecució política I també crec que ¿Com el govern espanyol pot garantir la seguretat dels polítics catalans en una presó de Madrid, en una presó espanyola? Perquè no pots refiar-te de la policia espanyola, vist com ha tractat els catalans Com et pots refiar dels carcellers? I si no et pots refiar dels carcellers, ¿com pots esperar que vigilin els presoners quan hi ha un polític català allà? Hi ha preocupacions per la seva seguretat i pels drets humans Tot això és una qüestió de drets humans i els drets humans al final estan per sobre del Tribunal Suprem Mentre el govern espanyol es queixa d’Alemanya i de Bèlgica, i espero que ben aviat es queixin d’Escòcia, la qüestió és que la Unió Europea va sorgir arran de l’holocaust, arran de Hitler, un amic de Franco; arran dels drets humans, perquè no volíem que tornés a passar mai una cosa així a Europa I és per això que resulta sorprenent, a la gent d’Escòcia i del Regne Unit els resulta sorprenent que això estigui passant Això no és Rússia, ni algun lloc d’Àfrica Està passant al bell mig d’Europa Jo ho he descrit com si fos l’ombra de Franco perquè és com si Franco estigués viu i estigués dictant als serveis de seguretat, al govern: “Això és el que hauríeu de fer per aixafar, per silenciar la veu dels catalans.” Això és un abús dels drets humans I quan dic que veiem l’euroordre com una eina de repressió política, crec que és un intent de criminalitzar les aspiracions del poble, de llibertat o del dret a votar Quan parlo del dret a votar, hi ha molts polítics escocessos que no han optat per una banda o per l’altra, però sí que saben que la gent té dret a votar, ho prenen com un dret humà, com un dret garantit No puc entendre de cap manera com és que a la Clara se l’acusa d’això, de dos delictes: un de rebel·lió amb violència Que m’ho demostrin, on és la violència No ho podem veure enlloc I l’altre és la malversació de fons públics

Doncs, segons tinc entès, ha dit el govern espanyol que no hi ha malversació A veure si és decideixen D’una banda diuen que sí, d’una altra el ministeri d’Hisenda diu que no Sembla que ni ells mateixos ho saben I si no ho saben, és abusar de l’euroordre i dels drets humans I crec que és una qüestió sistemàtica Crec que van dir que volien decapitar el govern català I volen decapitar el govern català, és a dir, silenciar el poble català I això és un atac a la llibertat d’expressió, un atac al dret a la llibertat de reunió política, al dret a triar el propi destí I en un país europeu, això és horrorós Quan el 1952 la Unió Europea es va formar, volia garantir que mai més tornaríem a tenir la política del feixisme al nostre carrer i que la democràcia sempre seria el primer I no sembla que això sigui així, i és molt trist Aquesta setmana el jutge Llarena ha obert la porta a rebaixar la petició de delicte, de rebel·lió a sedició, i això dibuixa un panorama una mica diferent Si li sembla, la Núria Peraire ens ho explica a la pantalla gran Aquesta setmana el jutge Llarena ha pres diverses decisions Una, oferir la possibilitat que Puigdemont sigui extradit per sedició i no rebel·lió, i un altra, per primer cop en una interlocutòria, contempla la possibilitat de rebaixar el delicte als processats Vegem com ho feia en aquest document Aquesta interlocutòria que hem llegit aquesta setmana Deia que les acusacions poden acusar per sedició i també deia que no es pot excloure la conspiració per a la rebel·lió Què vol dir, això? Per què és important? Perquè preveu una baixada de les penes En el delicte de rebel·lió, la pena màxima, i sobretot amb l’agreujant de malversació, és dels 25 als 30 anys, és un delicte contra la Constitució En el cas de la conspiració per a la rebel·lió, la pena màxima és de 12 anys i mig a 25 anys, i en la sedició, que no és un delicte contra la Constitució sinó contra l’ordre públic, aquí la pena màxima està entre els 10 i els 15 anys Això és al que obria la porta aquesta setmana Llarena amb aquesta interlocutòria Una interlocutòria que es pot recórrer a la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem Un cop sigui recorreguda aquesta interlocutòria, a princupis de juny seria la data en què la sala d’apel·lacions resoldria i, per tant, la interlocutòria de processament de Llarena ja seria ferma Què vol dir? Algun cop s’ha dit que si és ferma i continuen processats per rebel·lió, els qui estiguin a la presó podrien ser suspesos de càrrec públic si és que el tenen, però veurem què passa Sigui com sigui es vol que el judici sigui a la tardor; i perquè això no es retardi, què ha fet el jutge Llarena? Llarena ha decidit dividir la causa Els que han comparegut presencialment davant seu són els que serien jutjats a la tardor i la resta són els que estan pendents d’extradició, així els processos d’extradició no alentirien el procediment En quin moment estan aquestes extradicions A Alemanya, Puigdemont Aquesta setmana, Llarena, ha enviat un informe al tribunal alemany dient que si no és extradit per rebel·lió, ofereix que pugui ser extradit per sedició Veurem això quin recorregut té A Suïssa està fora de la Unió Europea, els processos d’extradició són molt més complicats I recordem que l’extradició està demanada per a Rovira, però no per a Anna Gabriel Què passarà a Brussel·les? La setmana que ve, dia important dimcres, perquè Comín, Serret i Puig compareixen davant del jutge que ha de decidir sobre la seva extradició, i ho faran després que aquests dies la fiscalia belga ha demanat més informació a Llarena perquè tenien dubtes sobre el delicte de rebel·lió i també el de malversació Finalment, a Escòcia hi tenim Ponsatí El judici de Clara Ponsatí és a finals de juliol, però dimarts que ve Clara Ponsatí, amb el nostre convidat, tenen una vista preliminar d’aquest judici Què creu que acabarà passant amb el cas de Clara Ponsatí? La jutjaran per sedició, per un delicte inferior…? L’extradiran? Què li passarà, a la seva clienta? Em sembla ridícul, la veritat, perquè, com he dit abans, sembla que no s’acaben de decidir sobre el que volen i el que volen fer És molt arrogant, el govern espanyol, amb el que ha fet, perquè assumeixen automàticament que els països europeus que els han donat suport; i és una llàstima

Després del referèndum tots els van ajudar I quan pensaven que, parlant amb els seus amics, enviarien la Clara a Madrid i no ha estat el cas, han fracassat Perquè hi ha un principi que mana, que és el de justícia i drets humans Ara sembla que el que fan és encaixar aquesta peça en el puzle Si això no funciona, en provem una altra La cosa no va així I els tribunals saben perfectament que no es pot fer això, que no es poden anar canviant les regles del joc per intentar que encaixi En segon lloc, a Escòcia no tenim el delicte de sedició ni de rebel·lió No tenim aquests càrrecs, i és una de les qüestions que presentarem Està molt bé rebaixar de 12 a 25 anys Però jo soc un advocat de dret penal i els meus clients que han estat acusats a Escòcia de matar algú, ni tan sols allà reben 25 anys I 25 anys, per què? Per haver organitzat una votació? Perquè volies que la gent tingués el dret a decidir? Torna a aparèixer la qüestió El delicte es correspon amb la sentència? I una altra qüestió és que, si estava tan malament, per què el govern espanyol quan la gent es va presentar com a candidat a les eleccions catalanes, per què no es va prohibir llavors? Per què no els van aturar? Si sabien que havien dit en la campanya electoral que volien la independència? Per què ha sigut a posteriori que el govern espanyol ha optat per això? Per què després de veure el mandat de la gent, ha sigut després que han dit: “Ah, molt bé invocarem l’article 155” Em sembla que estan cada cop més desesperats i estan canviant les normes del joc intencionadament Però a instàncies de Bèlgica, com a Alemanya i suposo que també a Escòcia, el sistema judicial tindrà ben present que és un intent a la desesperada per part del govern espanyol i d’aquells que actuen en el seu nom, que no els humiliïn en públic Sembla que creuen que el dret espanyol se l’admira i se’l respecta arreu d’Europa, doncs no Ja no Perquè la gent ara es comença a preguntar com és possible que facin això Si això passés a Escòcia la gent diria: “No pot ser que presentis un càrrecs un dia i el següent dia ho canvies i després ho tornes a canviar Sembla que ho estan fent així S’han de decidir Senyor Anwar, tenim quatre periodistes al plató Segur que volen fer-li preguntes Vols començar tu, Neus? Després de la definició que ha fet de com funciona la justícia, a Espanya, i també, en part, el sistema policial, vostè creu que Espanya és un estat de dret? Crec que hi ha un estat de dret Però quan es tracta de la qüestió de Catalunya i de la política catalana, l’estat de dret sembla que no funciona I crec que en aquest punt la gent està confosa Quan mira Espanya Sí, és part d’Europa, és una democràcia…, té drets humans, etc Però tot i així sembla que…, i així ho he dit públicament, és l’ombra del franquisme Perquè quan parlem de 6.000 agents de serveis de seguretat i de la policia nacional i atacant gent que és innocent: homes, dones, gent gran, gent jove, que no han fet res de dolent i recorren a la violència, això no és un estat de dret; això és abusar de l’estat de dret I quan es té un sistema que es nega a encausar aquests oficials de policia, és un fracàs de l’estat de dret Aquestes coses no passen en democràcia, normalment passen en una dictadura, i tot i així, si bé a dia d’avui la UE en els darrers dies, finalment, després de 9 mesos, diu investigarem Potser és massa tard. Ho haurien d’haver fet el primer dia O la primera setmana quan la gent de Catalunya estava cridant i dient: “Volem justícia, volem que ho investiguin, volem que Europa vingui a veure què ha passat, Nacions Unides…” Però no ho van fer Ara, nou mesos més tard, potser és massa tard Però l’estat de dret sembla que no s’aplica en el cas de Catalunya: s’aplica l’estat de dret espanyol, i no és just, perquè Catalunya té el seu propi govern I l’exemple que dono és que, si demà mateix, Nicola Sturgeon, la primera ministra d’Escòcia, decidís que vol una votació per a la independència, si la primera ministra, Theresa May, enviés 7.000 membres de la Policia Metropolitana de Londres amb tropes a Escòcia per aporrejar per utilitzar violència per utilitzar els tancs contra la gent d’Escòcia, seríem independents en 24 hores, perquè els escocesos dirien: “No, això no és estat de dret; això és opressió, colonianisme,

això és dictadura.” Si no, com li dius, al que va passar l’1 d’octubre? (Pons) Voldria demanar-li quin futur veu als companys de govern de Clara Ponsatí que són en presons espanyoles Si la justícia espanyola els condemna, si veu que tenen possibilitats apel·lant al tribunal d’Estrasburg, i això en qüestió d’anys, si es revisés aquesta pena, quants anys podrien trigar per sortir en llibertat? Malauradament, crec la roda de la justícia en aquests casos avança molt lentament Però la gent d’Europa crec que és ben conscient que cada dia que passa, amb polítics catalans a la presó tenen un risc per la seva vida, ja sigui per malaltia o perquè no se’ls dona la medicació, o pel risc que poden rebre dels carcellers o d’altres personers És un risc O el fet d’estar separat de la teva família, a centenars de quilòmetres, i això és una agressió als drets humans i és tortura mental L’única manera que aquestes persones puguin veure la justícia és o bé a Estrasburg o bé si el govern espanyol entén que només hi ha una manera de resoldre això, i és a través d’una negociació pacífica No és tancant la gent per cometre el delicte d’usar el dret a votar I crec que, si se n’adonen, acabarà tenint un efecte dòmino, l’un rere l’altre, els països europeus acabaran adonant-se que això és inacceptable, que s’estan exposant És com a Escòcia És com si cada dia fos una cosa nova Perquè veiem el que diuen els jutges, els ministres espanyols Cada dia una cosa nova Alguns atacs en públic, algunes agressions Què fan? No sembla que els importi Sembla que recorrin al mínim comú denominador, que és buscar vots I no parlen de corrupció Si parlem de corrupció, parlem de corrupció al govern espanyol O de les investigacions que hi ha Com és que hi ha aquest doble raser No hi ha cap altra opció més que negociar I crec que, tal com estan les coses, la gent no pot seguir Mentre hi hagi polítics catalans en presons espanyoles, la gent no té més remei que lluitar per això És com una revolució pacífica per a la meitat dels catalans, però, per al govern espanyol, mentre es neguin a negociar i tractin la gent així, han de veure que no hi pot haver negociació possible Crec que això ha de ser una qüestió bàsica Se’ls ha d’alliberar Sense condicions I no dic només alliberar-los però no us podeu presentar a càrrec polític, perquè això seria abusar No, se’ls ha d’alliberar i llavors poden començar les negociacions Israel García-Juez (en anglès) Bona nit, permeti’m que li faci unes preguntes castellà ¿Usted no sabe que dentro de la Constitución española no se puede declarar unilateralment la independencia de un territorio? Y que es un agravante, lógicamente, cuando eres autoridad; cuando se produce este hecho, los jueces españoles llaman a la señora Ponsatí a tomar la declaración y la señora Ponsatí escapa, digamos, de la justícia española y toma un camino que primero le lleva a Bélgica y después le lleva al Reino Unido Aquí lo que ha producido, señor abogado, yo entiendo que usted esté en su obligación de defender a su clienta, pero yo le veo relativamente sencillo y no entiendo esas sombras de dudas, esas mescolanzas que hace usted de una serie de cuestiones Por cierto, en prácticamente, creo que son, 3 o 4 constituciones, solo en todo el mundo se permite esta independencia Pero, a lo que voy es: su clienta ha cometido un delito y se ha escapado de la justicia española Bé, en primer lloc, això és un exemple ben clar en què els membres dels mitjans de comunicació han dit ja que és culpable La meva clienta no ha estat jutjada, però vostè ja la fa culpable Permeti’m que acabi Serà difícil, si no, el diàleg. Deixi que respongui, sisplau El primer que es diu és que és innocent mentre no es demostri la culpabilitat El segon. El govern espanyol diu que és il·legal…, però hi ha molts governs que diuen coses il·legals Als Estats Units hi va haver un temps on l’esclavatge era legal I els negres no podien votar I fins i tot a Escòcia hi haurà qui dirà: si el govern espanyol ha dit que això és il·lícit

Dir que és il·lícit no vol dir que és correcte internacionalment Hi ha un dret humà fonamental que és el dret a l’autodeterminació i està garantit per l’ONU; és un dret humà fonamental Això primer Quan la gent decideix pel seu compte com a través del seu govern volen votar per la independència, s’hauria d’acceptar El millor que hauria pogut fer el govern espanyol és permetre al poble català Què els espanta? I això és el que em pregunto Si simplement haguessin permès i ajudat el poble de Catalunya a celebrar el referèndum i llavors dir, d’una banda, els unionistes “volem seguir a Espanya”, i l’altra banda, diu “no, volem tenir un estat independent” Doncs, molt bé. És això el que va passar al Regne Unit I, de fet, van guanyar els unionistes Escòcia va votar en contra de la independència. Això d’una banda I pel que fa a meva clienta fugint de la justícia Com pots fugir de la justícia, si no hi ha justícia? L’única gent que hem vist fugir de la justícia han estat aquests 7.000 agents de la policia i agents de la seguretat que van venir llavors a Catalunya i que van atacar la gent Si vols parlar de justícia, llavors digues-me un sol agent de policia que estigui encausat per atacar violentament gent que no havia fet res malament Ningú. Cap d’ells Quan parlem de justícia, quan veiem agents de policia que se’ls condemna únicament a 9 anys per la violació brutal d’una jove, i això se’ns diu que això no és violència I, en canvi, a una política que mai no ha comès cap delicte, que és una professora apreciada, seleccionada arran de la seva carrera professional, i que ha estat consellera, se la pot empresonar durant 33 anys Aquí on hi ha justícia? Això no és justícia Si vols una rèplica Però, Israel: breu Simplemente, decirle que la Constitución española permite todo tipo de reformas siempre que se cumplan los cauces de la ley Me sorprende profundamente escuchar a un jurista como usted que ponga en tela de juicio todo un estado de derecho de un miembro de la UE Pero, bueno. Repito: usted está en su derecho de defender a su clienta No puedo añadir más. Yo no digo nada, lo dicen los jueces españoles En relació amb això Sobre dubtar de l’estat de dret, sembla que implica que no hauríem de tenir, per exemple, la llei de drets humans europea O el Tribunal de Drets Humans Perquè dius que tots els països de la Unió Europea tenen raó Doncs no, no és així De fet, a Anglaterra estan deportant gent que feia 40 o 50 anys que vivien allà i el govern de la Theresa May n’era responsable I hem hagut de recórrer al Tribunal de Drets Humans per mostrar que ho havien fet malament Pel que fa al govern espanyol, ¿i què passa si el govern espanyol diu que és legítim? El govern espanyol encara dona diners a institucions franquistes Per a mi, Franco era terrorista, un terrorista d’Estat, que va participar en l’assassinat de gent innocent i hi ha molta gent que així ho pensa Però, esclar, el govern espanyol pot dir que era legal I d’altres que direm que és il·legal Per mi, una qüestió és que un país digui que és legal o si es tracta d’una justícia més superior; i això és una qüestió de justícia natural, de les normes internacionals de l’ONU i de la UE, que són coses importants que el que el govern espanyol digui ¿Com pots dir vostè que s’ha de recórrer als procediments habituals? Si el govern espanyol diu que mai no es permetrà votar la independència Llavors com pots dir que això és legal, si no dones el dret Hay un señor que se llamaba Ibarretxe que fue al Congreso Y que diga lo de las subvenciones de Franco. Es que eso Avancem, sisplau. Laia Recupero el fil de la pregunta que feia la Neus Sobre si és un estat de dret, que vostè ho ha circumscrit ha posat en qüestió que es garanteixin els drets a l’estat espanyol circumscrit a Catalunya Ara ens trobem que aquest dilluns s’acaba el termini d’entrada a presó d’un cantant de rap, que es diu Valtonyc, hi ha altres cantants que tenen l’amenaça d’entrar a presó, hi ha un tuitaire basc que ja compleix un any de presó Trobem moltes altres situacions, i d’altres de fa temps Fins i tot l’acostament dels presos en el cas basc En altres situacions en què es podria dir

que a l’estat espnayol s’han creuat algunes línies vermelles del que entem de l’estat de dret Com ho veu, això? Hi estic d’acord És horrós que en una democràcia europea, i abans parlaves del cas de la Rambla, i com vaig dir llavors, aquests terroristes detesten el que per mi Barcelona va representar aquell dia: l’amor per la música, la llibertat per expressar-se, la manera de vestir-es, de viure, de parlar, de ballar Totes aquestes qüestions Que un govern emprengui accions contra algú que utilitzi el rap, o la poesia o la música…, això passa a les dictadures Això passa en el feixisme Tancar algú durant 3 anys i mig és una desgràcia, és una vergonya I tot Espanya s’hi hauria de posar en contra i dir que no ho accepta, perquè és inacceptable, perquè se suposa que Franco és mort, se suposa que el seu fantasma no hauria de dirigir les coses Per tant, crec que està malament En segon lloc, cada cop en veig més casos, perquè també hi ha més interès amb el que passa a Espanya I ahir vaig veure les notícies Una senyora gran que li van trencar el braç, i van dir que n’era responsable ella, que se li trenqués el braç, perquè estava fugint de la policia No el fet que et persegueixi un Robocop amb una porra Tot i així, no he vist encara cap polític espanyol ni cap jutge espanyol, ni el senyor d’aquí, que condemni la violència d’aquesta gent que estaven armats fins les dents i que van fer el que van voler, i cantant cançons franquistes Ho vam veure. Vam veure’n la traducció. Ho vam sentir Tot i així, no hem vist cap resposta, a això Això és una cosa que no és democràcia, no és l’estat de dret, és un abús de l’estat de dret, i m’entristeix Perquè no crec que el poble espanyol vulgui que passi això Hi ha molta gent a Espanya en contra del que va passar al passat, i esperaven que estigués enterrat per sempre Per exemple, a Glasgow, a Escòcia, hi ha una tradició sobre les brigades internacionals de centenars de persones que van marxar d’Escòcia als anys 30 i van venir a Espanya a lluitar contra Franco i que van combatre i morir per les seves idees, perquè van morir per la llibertat, per la llibertat d’expressió, la llibertat de política, per la llibertat de democràcia Però per algun motiu sembla que això ja no s’aplica Per què no veiem més veus dins del Parlament espanyol i d’aquests partits polítics que parlen de drets humans i que d’una manera sembla que això no ho apliquen a Catalunya? Aquestes persones, ja sigui en el cas de rapers, o d’aquesta persona a qui perseguia la policia i que va acabar amb el braç trencat haurien de rebre un suport públic de la gent d’Espanya o del govern, dels polítics I haurien de demanar justícia Si no ho fan, és una desgràcia pel seu país I per la idea de justícia És una desgràcia per la policia i un retorn al passat No hi ha cap altra explicació Senyor Anward, l’han escollit millor advocat d’Escòcia del 2017 Com es fa per ser el millor advocat? Suposo que, en aquest sentit, la qüestió ve de la gent a qui represento Jo em vaig fer advocat perquè al 1991, quan era estudiant, estava en una campanya antiracista i vaig veure la brutalitat de la policia Em va perseguir la policia Organitzàvem una manifestació Em van perseguir fins a un carreró fosc prop de la universitat i em van atacar, em van agafar pel cap i em van tirar a terra, em van trencar diverses dents i em van donar patades a l’estòmac i després em vaig aixecar, sense dents, plorant, tenia 21 anys, amb molta por, i els vaig preguntar Em van dir: “Això és el que els passa a la gent negra quan té la boca massa grossa.” I en vaig aprendre dues lliçons Que la meva veu ha anat creixent, que tinc cada cop la boca més grossa en aquest sentit I una segona lliçó és que la llibertat de justícia, hi has de lluitar, no et ve entregada perquè sí Amb el pas del temps vaig decidir que em faria advocat, i amb el pas del temps he representat moltes famílies i moltes persones I no és només un cas que Espanya s’equivoqui Jo no dic que la Gran Bretanya sigui fantàstica o que Escòcia sigui fantàstica També hem presentat casos contra el govern, contra el govern escocès, contra els serveis polícials britànics,

i ho fem constantment per mostrar la brutalitat de la policia i per mostrar les injustícies i el fet que de vegades les famílies poden tenir por d’estar soles I aquells que lluitaven tot i estar sols són els que m’han fet confiança Han dit que soc un advocat que faig campanya, però la meva força ve de tota la gent amb qui he estat al costat Són persones que a vegades els van que els fills i que anys i anys buscant justícia fins que l’han trobada I són ells qui m’han donat l’honor d’ajudar-los I ara estic ajudant la Clara Ponsatí i és tot un honor perquè em sembla una qüestió honrosa ajudar algú com ella Potser és aquest un dels motius pel qual he estat guardonat guardonat com el millor advocat d’Escòcia Vostè és del Barça, està content amb la Lliga i la Copa del Rei? Sí, és clar *Tothom va veure la primera vegada que el divendres quan va saber com estàvem, es van posar en contacte amb mi dissabte Diumenge quan sabia que havia de venir aquí, que demanava que vingués aquí per veure el Camp Nou Vaig comprar, bé, unes samarretes… Algun dia me les posaré Llavors molta gent va veure que portava una corbata del Barça Sí, sí Em sembla un gran equip, és una gran tradició històrica també en la lluita contra el feixisme, *contra el franquisme durant la dècada dels 30 Per tant, és una cosa que la gent de Catalunya la gent de Barcelona se’n pot enorgullir Però també arreu la gent se’n pot enorgullir de manera insintiva.* Algú li ha preguntat avui al meu fill en una botiga Diu: “De quin equip ets?” Diu: “Del Celtic i del Barça” Sr. Anwar, un plaer que hagi vingut al Preguntes Freqüents, a TV3 -Gràcies -Un honor. Moltes gràcies Ara fem una pausa i tornem de seguida